El saneamientu ambiental básicu ye'l conxuntu d'aiciones, téuniques y socioeconómiques de salú pública que tienen por oxetivu algamar niveles crecientes de salobridá ambiental. Entiende'l manexu sanitariu de l'agua potable, les agües residuales, los residuos orgániques tales como les escretes y residuos alimenticiu, los residuos sólides y el comportamientu hixénicu qu'amenorga los riesgos pa la salú y previén la contaminación. Tien por finalidá la promoción y el meyoramientu de condiciones de vida urbana y rural.[1]
"L'agua y el saneamientu son unu de los principales motores de la salú pública. Suelo referime a ellos como «Salú 101», lo que significa qu'en cuanto se pueda garantizar l'accesu a l'agua salubre y a instalaciones sanitaries fayadices pa toos, independientemente de la diferencia de les sos condiciones de vida, ganaríase una importante batalla contra tou tipu d'enfermedaes."[2]"Dr LLEE Jong-wook, Direutor Xeneral, Organización Mundial de la Salú."
L'usu del términu "saneamientu" varia ente inxenieros sanitarios en distintos países. Por casu, nel Conu Sur, en Bolivia y nel Perú el significáu ye ampliu, como na definición mentada enriba. Sicasí, n'otros países d'América Llatina dacuando l'usu ye más acutáu y cubre el alcantarelláu sanitariu y el tratamientu d'agües negres, ensin incluyir el suministru n'agua potable. En Méxicu, l'usu téunicu ye'l más acutáu y ye llindáu al tratamientu d'agües negres ensin incluyir l'alcantarelláu sanitario. El manexu de residuos sólides y el comportamientu hixénicu dacuando son incluyíos y dacuando nun lo son, dependiendo del contestu.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search